El trastorn de pànic es defineix com la presència d'atacs de pànic inesperats recurrents i la preocupació per la possibilitat de patir nous atacs, així com per les seves conseqüències.
Els subjectes solen experimentar un o diversos símptomes primaris (taquicàrdia, falta d'aire, etc.) Capaços de desencadenar l'atac, acompanyats, de vegades, per altres símptomes menors (tremolors, debilitat, etc.) Que contribueixen a la consolidació de cognicions catastrofistes sobre les conseqüències de l'atac.
Les persones amb pànic, sovint, desenvolupen ansietat anticipatòria davant la possibilitat d'experimentar nous atacs de pànic: "por a la por".